st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:»Taula normal»;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:»»;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:»Times New Roman»;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}Introducció
El Camí a la Marina Alta:
empremta morisca i mallorquina
Quan inicieu el recorregut del Camí per
la Marina Alta, una
antiga essència de la
Mediterrània vos acaronarà el rostre, el blau d’horitzó
profund vos connectarà amb la vida, i la terra, lluitadora constant,
prendrà el
vostre cos per dur-vos a la paciència necessària per a la bona taula i
el bon
vi. Es pot dir que a la Marina
la mar s’ha endut de mica en mica els vestigis de les cultures més
arrelades i
nostres i lentament ens torna els records, varats a les cales i a les
platges.[@more@]
En encetar el viatge el primer descobriment
que fareu és la ciutat de Dénia. Càlida, generosa i amb esperit de dona
somiadora, sembla ser una filla de la mar que seduïda pel Montgó s’ha arrecerat
al seu cau. L’herència marinera més evident és la seua cuina de poble pescador.
Si aneu al barri de Baix la Mar
podreu tastar els suquets i arrossos de peix més saborosos. Al terme de Dénia
es troba la Xara. Format
per gent amb esperit de superació, organitza tots els estius el Festacarrer,
una trobada de colles de dolçaina i tabalet, muixerangues i grups de danses
singular a la comarca i digna de mencionar per la intenció de recuperar
l’esbarjo tradicional al carrer.
De Dénia fins a Xàbia a tota hora anireu vorejant
la mar i travessareu el Montgó, muntanya mítica, marinera i germana de les
Illes, que ha marcat la identitat dels pobles que l’envolten. Quan arribeu al
cap de Sant Antoni, a una banda els austers penya-segats vos semblaran la fi
del món; a l’altra, contemplareu Xàbia encisadora i única. La ciutat custodia
tresors mil·lenaris i paratges naturals tan sorprenents com la Granadella. Esplèndida
a les nits d’estiu, s’aprofita també per a realitzar festivals com el Xàbia
Folk o el Xàbia Jazz.
Pel camí Vell arribareu fins a Gata, però no
sense haver gaudit del poblet de Jesús Pobre, sota el Montgó i envoltat de
pinars. La seua gent agradable i orgullosa ha sabut valoritzar-ne el patrimoni.
L’Associació de Veïns i Riuraus Vius són dues de les entitats més actives i han
aconseguit, entre d’altres fites, restaurar el Gran Riurau de Jesús Pobre, fet
que els ha reforçat en la tasca de preservació de la nostra cultura. En arribar
a Gata, el primer que trobareu són les botigues d’artesania de cabassos, cistelles,
bosses… antigament elaborades amb llata de margalló. Al voltant del nucli
urbà algunes cases conserven els sequers de pansa i els riuraus, peces
fonamentals de l’antiga vida rural.
La vila de Benissa, captivadora i diversa, ha
conservat en bon estat els carrers i els edificis del nucli històric, llocs que
mentre hi passegeu vos traslladaran a èpoques antigues i pròsperes. El terme,
molt extens, té un bon grapat d’ermites, llocs d’estiueig i paratges naturals
que agafen protagonisme amb activitats culturals com els Llavadors Poètics o el
cicle de Música a les Ermites. Espais com la Llobella, la Ràpita i el litoral de
Benissa són reivindicats com llocs amb alt valor ambiental pel col·lectiu El
Runar.
De camí a la vall de Pop veureu com el conreu
de la terra ha convertit les muntanyes i la vall en magnífics bancals de ceps,
ametlers i oliveres. El primer poble on arribareu serà Senija. Tradicional i
tranquil, conserva en l’essència ambdues cultures: la morisca i la mallorquina.
Després d’haver passat pel poble de Llíber aplegareu a la vila de Xaló.
Envoltada de raïm, ací s’elaboren els millors vins i misteles, així com bons
embotits i dolços. Poble agermanat amb Santa Margalida, acostuma a fer trobades
on hi ha actuacions com les d’Aspencat i Skalissai, grups de música formats per
jóvens de la Marina.
Quan arribeu a la fi del vostre viatge, entre
les sendes, paratges i pobles haureu creat imatges, tastat sabors i escoltat
paraules de la Marina. En
definitiva, haureu conegut l’ànima del poble i portareu embastades al cor les
experiències i emocions de fer el Camí. Sensacions que amb senzillesa i
humanitat Vicent Andrés Estellés va saber copsar en dos versos que ben bé
representen el nostre recorregut:
Allò
que val és la consciència
de no
ser res si no s’és poble.
Verònica Ramírez Buigues
Coordinadora del PAS al País Valencià.
