El caminant no busca,… per Laia Noguera (Calella, Maresme)

El caminant no busca, sinó que es posa
en disposició de trobar.

Ja està tot fet. Les coses ja hi són,
són obertes i no esperen,
simplement són on són.
I és un cos.
Tot és el mateix cos.

El caminant
és la branqueta de terra
que s’esqueixa quan la pitja.

Caminar és no fer res.

El caminant no travessa l’espai.
És el vent i la pedra,
és l’estona que hi passa.

El caminant no és ningú.
El caminant és el paisatge.Més poemes de la Laia Noguera.



Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes, art. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El caminant no busca,… per Laia Noguera (Calella, Maresme)

  1. Poema delitós, profund però dolç i entranyable, que t’acolleix amb la tendressa i el caliu d’un edredó de plomes. Tinc que seguir llegint a la Laia. Gràcies per aquestes paraules

    Sento

Els comentaris estan tancats.