En aquest punt de la pedra…, per Laia Noguera (Calella, Maresme)

Publicat el 30 setembre 2010 per pas



Normal
0
21


false
false
false







MicrosoftInternetExplorer4




En aquest punt de la pedra
m’assec i miro el cel.
He vist passar uns ocells
i he sentit com unes fulles
es movien.
Aquí tot el que hi ha
és buit i obert.
És aquesta fesomia.
Me l’emporto.

Més poemes de la Laia Noguera. 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.