En aquest punt de la pedra…, per Laia Noguera (Calella, Maresme)

En aquest punt de la pedra
m’assec i miro el cel.
He vist passar uns ocells
i he sentit com unes fulles
es movien.
Aquí tot el que hi ha
és buit i obert.
És aquesta fesomia.
Me l’emporto.

Més poemes de la Laia Noguera.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes, art. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.