Caminada pels Ports (9-13 d’abril del 09), per Xavier Rosselló.

DIJOUS 9: ARRIBADA A ARES DEL MAESTRAT

Cap
al migdia vam anar arribant a Ares del Maestrat en un dia assolellat
que no ens anunciava el sobtat canvi de temps que es produiria l’endemà
i els dies següents. Aquesta població es troba als peus de la mola
d’Ares que sobressurt per sobre del poble, al capdamunt del qual es
troben les ruïnes d’un castell d’origen musulmà. Igualment, té la
curiositat que el campanar de l’església és més baix que la seva façana.
Ens
vam aplegar prop d’una quarantena de caminants a la Plaça de l’Hotel
per compartir les experiències d’aquells dies i a la tarda vam visitar
la nevera dels Regatxols, l’indret on s’emmagatzemava el gel abans que
s’inventessin les neveres casolanes. A la nit vam compartir el sopar
amb gent de la comarca, [@more@]
alhora que ja començàvem a notar el fred que
ens acompanyaria al llarg d’aquells dies.

DIVENDRES 10: D’ARES A VILAFRANCA

Al
matí hi havia boira, plovisquejava i feia fred. Malgrat això ens vam
posar a caminar en direcció a Vilafranca on vam arribar al
migdia sense que s’hagués aixecat la boira ni hagués deixat de ploure.
Així, la nosta visió de Vilafranca fou en tot moment passada per aigua,
ja que a la tarda la pluja es féu més intensa mentre anàvem a veure
l’edifici gòtic de l’ajuntament i el Museu de la Pedra en Sec. La sala
de plens de la casa de la vila conserva un retaule del segle XV al qual
li manca l’estàtua central que es troba a l’ermita del Llosar. El Museu
de la Pedra en Sec explica la tècnica d’aquestes construccions de pagès
que semblen començar a estar en desús.
Al vespre ens vam desplaçar a
l’alberg de la Parreta, als afores del poble, alhora que tot anunciava
que s’apropava una gran nevada, ja que el fred que feia era cada cop
més intens.

DISSABTE 11: DE VILAFRANCA A PORTELL DE MORELLA

De
bon matí estava tot nevat i semblava que hauríem de suspendre l’etapa
del dia i fer-la en cotxe. Però sorprenentment la més gran part de
nosaltres va decidir emprendre la caminada per la carretera per tal de
gaudir de l’experiència de gaudir de tot aquell paisatge emblanquinat.
Així, vam començar el camí força animats, però a mesura que avançàvem
la nevada s’intensificava i, el que era pitjor, un fort vent ens
enviava les volves de neu a la cara que en aquells moments ens
semblaven com petites agulles i ens feien caminar amb el cap cot.
Finalment vam arribar a Portell de Morella i vam reposar i intentar
refer-nos d’aquella experiència.
A la tarda, malgrat que continuava
la nevada que a estones esdevenia pluja, vam sortir a veure el castell
del poble, la plaça d’armes del qual s’ha reconvertit en una petita
plaça de braus. També vam entrar a veure un petit museu local, però
mullats com anàvem no estàvem per a gaires visites culturals.

DIUMENGE 12: DE PORTELL A CINCTORRES

Al
matí vam emprendre la caminada per la carretera perquè tots els camins
estaven colgats de neu. Com que ja no nevava vam poder contemplar
tranquil·lament tot el paisatge emblanquinat i al migdia ja vam arribar
a Cinctorres. En arribar-hi vam poder contemplar l’estàtua del faixer,
aquest ofici que al segle passat va caracteritzar molts dels habitants
de la localitat que recorrien la península tot venent les faixes que
feien la gent del poble.
A la tarda vam passar força fred mentre ens
esperàvem davant de l’ermita de Sant Lluís, la qual cosa va provocar
que sense adonar-nos empenyéssim la seva porta i ens fiquéssim dins on
vam poder contemplar unes curioses pintures de dones lascives que
mostraven els pits. També vam poder veure l’espaiosa església, el Museu
de la Faixa i una sala amb una mostra de fòssils de dinosaures trobats
a la comarca.

DILLUNS 13: DE CINCTORRES A FORCALL

Quan
vam sortir al carrer ja no feia fred i el sol començava a escalfar. Ja
havia passat l’onada de mal temps d’aquells dies i semblava ésser que
tornava la primavera. Així, vam poder tornar a caminar pels camins
previstos i vam pujar fins a l’ermita de Sant Cristòfol de Saranyana.
Des d’allí vam contemplar una esplèndida vista dels voltants alhora que
a banda i banda es veien els pobles de Cinctorres i Forcall.
Al
migdia ja vam arribar a Forcall on vam poder veure la gran Plaça Major
amb els seus porxos i el seu curiós ajuntament amb doble escala
convertit en restaurant. Aquí es va acabar la caminada perquè a la
tarda ja tothom se’n va anar cap als seus llocs d’origen, però hi
haurem de tornar perquè ens va quedar per veure el forn del segle XIII
que es diu que és el més antic d’Europa que encara queda en
funcionament, així com moltes coses més.

Xavier Rosselló.



Aquesta entrada ha esta publicada en Diari del Camí. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Caminada pels Ports (9-13 d’abril del 09), per Xavier Rosselló.

  1. Hola,

    Des del web Patrimoni.gencat ens volem posar en contacte amb tu per donar-te a conèixer el portal i els seus continguts: agenda, monogràfics, una televisió online, escapades, notícies, fotografies panoràmiques, descobertes, jocs, eines 2.0… El patrimoni català com mai l’has vist!

    http://www.patrimoni.gencat.cat

    Et volem presentar també el blog dels pat.escèptics per si els vols enllaçar des del teu blog o fer-ne esment en un post. Vols conèixer la cara més divertida i irreverent del portal?

    http://elpatrimoninoemdiures.blogspot.com

    Gràcies per fer créixer el patrimoni català amb nosaltres!

Els comentaris estan tancats.