Molt més que un Camí (Lluís Planes)

v\:* {behavior:url(#default#VML);}
o\:* {behavior:url(#default#VML);}
w\:* {behavior:url(#default#VML);}
.shape {behavior:url(#default#VML);} 

el Camí

Molt
més que un Camí

 

Per què diem que el CAMÍ és
molt més que un camí ?

Justament perquè, a més del
que ens aporta com a ruta
convencional, el contacte amb la natura i el fet de caminar en sí
mateix, ens
permet conèixer directament i al ritme més humà que hi ha, caminant,
passa a
passa, els principals llocs de valor cultural, paisatgístic, històric i
espiritual de totes les comarques de la nostra terra i, per tant, de
nosaltres
mateixos: nosaltres som, entre d’altres coses, gràcies a la nostra
cultura, a
la nostra geografia i a la nostra gent.

[@more@]

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

D’aquesta manera esdevé una valuosa invitació a connectar
amb nosaltres i amb les nostres diferents dimensions
comunitàries
: la nostra comunitat veïnal, municipal, comarcal, regional i
nacional, i a partir d’aquí, la comunitat de nacions i universal.

Aquesta vivència a diferents nivells que ens pot anar
regalant el Camí, la podem resumir en 4
nivells:

1.    
Individual: el silenci  i l’observació interior i exterior ens aporta
gaudi i salut física i psicològica, enfortiment i embelliment.

 

2.    
Col·lectiu: la consciència de grup amb els que
caminem com a comunitat de convivència ens permet gaudir del compartir, de la
solidaritat i aprofundir en velles i noves amistats.

 

3.    
Nacional: descobrir la cultura, els costums,
les variants de la llengua i la història de cada lloc ens permet entrar en
comunió amb la gent del país, amb els nostres avantpassats comuns i facilitar
la integració dels nouvinguts, enfortint i enfondint les nostres arrels.

 

4.    
Universal: estar oberts i atents ens menarà
a la comunió amb la natura i amb la resta de cultures del món des de la pròpia
identitat.

 

El CAMÍ es va gestant en un procés orgànic, al seu ritme natural,
per sí mateix; ara es van formant unes extremitats, ara unes altres; el teixit
nerviós i les artèries de la nostra terra es van autogenerant amb nosaltres,
els amics del Camí com a mers instruments al seu servei, al servei del país.

D’alguna manera, estem descobrint
que el Camí és com una síntesi del país:
el seu paisatge, la seva història, la seva cultura, la seva natura i la seva
gent s’hi entrelliguen en un tot que ens amara en endinsar-nos-hi.

La naturalesa del Camí, com a
projecte de país, va més enllà d’una entitat concreta: molta gent se’l va fent
seu, enxarxant i unint sensibilitats
diferents
. Cadascú hi pot trobar el seu paper. Són moltes les persones i
entitats que hi estan començant a col·laborar, de diferents àmbits com el
cultural, l’excursionista, l’educació en el lleure o el social. Els ajuntaments
i les administracions supramunicipals també hi col·laboren.

Aquest instrument pot suposar,
gràcies als grups d’Amics del Camí de cada comarca, un teixit social amb molta
potencialitat des del punt de vista d’una democràcia participativa i de futures
accions no violentes col·lectives.  Potser
per primer cop podem parlar de que s’està vertebrant
territorialment
el país sencer, si és que sabem mantenir una connexió entre
els diferents territoris, de vegades en trobades o aplecs oberts, de vegades a
través de les mateixes caminades, o en assemblees de portaveus territorials i
també per Internet, per comunicació telefònica i per correu postal.

D’aquesta manera, s’estan establint
les bases per canalitzar possibles marxes socials i culturals commemoratives,
informatives, en defensa de la cultura, de la llengua, de la justícia social,
del medi ambient, de la pau, etc., de poble en poble, de plaça en plaça,
organitzadament des de la filosofia de la
no violència
. Vet ací les fonts profundes de la força del poble, que és
el que vol dir democràcia.

A nivell econòmic, aportarà amb els anys una economia difusa per totes les
comarques i municipis per on passa, basada en un turisme cultural sostenible i
desestacionalitzat –cal recordar que el camí de Sant Jaume és la primera
indústria de Galícia-, i contribuir a frenar el despoblament d’algunes
comarques.



Des del punt de vista espiritual, el Camí pot esdevenir un
instrument iniciàtic personal i col·lectiu, un pelegrinatge com a símbol de la
recerca de la plenitud al llarg de la nostra vida, sigui en el sentit clàssic
de visitar llocs sagrats o sigui en un sentit més modern i obert de creixement
i maduració personal i col·lectiva. Un amic del Camí d’Alacant ens deia que el
camí pot esdevenir una bona escola de contemplació, tan necessària, gratificant
i reparadora en la vida atrafegada que molts portem avui.

Com podem estimar una persona, un
lloc o un país sense conèixer-lo? Com podem preservar quelcom o algú que no
estimem? D’aquí ve un dels lemes del Camí: conèixer aquesta terra per estimar-la, i
estimar-la per preservar-la.
 I quina manera millor hi ha de
conèixer una terra que caminant-la?

Com podem pretendre que la gent del país se l’estimi i, en
conseqüència, s’hi comprometi a tots els nivells (ecològic, social, cultural,
lingüístic, nacional,…) si no coneixen ni la pròpia comarca, ni coneixen cap
altra persona dels altres països de parla catalana ni els seus paisatges i
patrimoni cultural?

Com podem demanar que s’integrin a
tants milers d’immigrants que
arriben cada any a casa nostra fugint de drames econòmics personals i socials
dels seus països si no els donem eines per conèixer aquesta terra i
convidar-los a fer-se-la seva?

Una cosa o persona és “teva” en el
moment que te l’estimes: llavors esdevé irremediablement part de tu. Els
intents d’aconseguir el civisme, la corresponsabilització social o la
integració cultural i lingüistica per llei, per imposició o per dogmes
difícilment reïxen. Més aviat són el fruit de la por.



En un altre sentit, el procés de caminar produeix en el nostre
cos, després de força estona, un procés anaerobi (manca d’oxigen) similar a
quan correm i ens cansem. Això pot provocar certs estats d’expansió de consciència, més o menys subtils, similars als
que es provoquen amb determinades tècniques respiratòries. El ritme compassat i
constant de les pròpies passes fa entrar a la persona en un cert procés
meditatiu. Tot plegat pot suposar una experiència interior molt interessant i
una observació de l’exterior més directa i intensa del que estem acostumats
normalment.

En l’àmbit de la salut, cada dia hi ha més malalts i els hospitals estan més
col·lapsats. La vida que portem hi deu tenir molt a veure. L’estrés, el
tancament, la manca de contacte amb la natura, la soledat, el consumisme, la
manca d’exercici i d’oxigenació, la manca de pau i de silenci mental ens
provoquen daltabaixos psicològics que repercuteixen en la salut. Sembla que
l’exercici pot ajudar molt a equilibrar-nos. I molt millor si pot ser durant
llargues estones; els efectes seran majors.

Tota la gent que ha fet caminades
de dies, especialment si les han fet sols, saben que l’experiència personal és de les més intenses que han viscut mai,
que es depuren moltes coses pel camí, que s’enforteix l’ànima, que les amistats
que es fan poden ser fondes i que les vivències són moltíssimes. Ens deia una
de les caminants del primer tram: sento
que
el Camí enforteix i embelleix.
I un altre amic ens deia aquest estiu: la
gent està radiant, sembla que tinguin un llum a dintre.
Vet ací part dels
fruits que rebem en posar-nos a resseguir la nostra mare terra.

Vet ací algunes de les raons per
les què mica en mica estem descobrint que entre tots estem fundant molt més que
un nou Camí.

 

 

Lluís Planes
President del Pas

26 de maig 06 / 25 setembre 09



Aquesta entrada ha esta publicada en Altres escrits. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Molt més que un Camí (Lluís Planes)

  1. Vos he conegut a través d’una bona amiga que viu a Catalunya, i el projecte em sembla del tot interessant i ben bonic. A més, coincideix bastant amb la idea subjacent a la creació d’un grup d’eixides familiars que vam fer a Sueca (País Valencià) que anomenarem “caminsdeterra” (www.caminsdeterra.bloc.cat) i que té com a objectiu principal poder gaudir de la natura amb els nens, i més encara, des de la seua perspectiva. És una iniciativa molt més discreta que la vostra, de caire informal, que portem endavant dedicant-li algunes hores robades a la nit, però que ha funcionat molt bé. Felicitacions pel vostre projecte. Salutacions,

    Joan

Els comentaris estan tancats.