CAMP CULTURAL EN RUTA: el MONTSENY (Sant Celoni –
Viladrau)
Esplai MOVI (Barcelona)
17 de juliol – 27 de juliol 2006
1er dia: Dilluns 17-07-2006: Sant Celoni – Sant Esteve de Palautordera
Hem arribat a Sant Celoni amb tren, i a la sortida de
l’estació ens hem trobat amb en Pere un organitzador del Pas, que ens
acompanyarà durant tot el camp de treball. Hem caminat pel centre urbà i
hem
anat a l’església ……………. Desprès hem anat a Santa Maria de Palautordera
per un
camí ?¿?on tocava molt el sol.
Hem anat a l’ajuntament on ens han passat un vídeo que
recollia els trets principals d’aquest poble, i al finalitzar un home
ens ha
parlat sobre el Pont Trencat. Hem anat a un parc a dinar, que estava ple
d’arbres i tenia una font molt maca amb nenúfars.
Just desprès de dinar uns quants han anat a la radio per
parlar sobre el projecte que hem acabat de començar, el camí. Han tornat
molt
contents.
Aleshores hem retornat al camí cap a Sant Esteve. Hem sopat
en un poliesportiu que estava molt bé, tot i que quan hem arribat no hi
havia
aigua però ara ja esta tot arreglat i ja ens podem dutxar.
I desprès de sopar han vingut dos amics del Pere i han
portat les samarretes de la organització i n’han donat una a cada un.
(valien
10€…) “Tot seguit” em anat a dormir.
[@more@]
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:»Taula normal»;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:»»;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:»Times New Roman»;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
2on dia: Dimarts 18-07-2006
Sant Esteve de Palautordera – Sant Cristòfol (Fogars de
Montclús)
Ens hem llevat al pavelló. Hem esmorzat en un parc que hi
havia al costat i em començat a caminar. Cada colla ja tenia assignada una
feina a fer durant el dia (cronòmetre,
GPS, fotografia, gravació en vídeo, gravació de veu, diari, apunts sobre els
jaciments històrics…) i s’han repartit els estris necessaris.
Hem fet una pujada a traves del bosc, molt bèstia fins al
castell de Montclús, també conegut com el Castell dels Moros, que està en
ruïnes. Es veu que es va partir per la meitat per culpa de l’erosió que feia el
riu Tordera sobre la muntanya, i aquesta es va despendre acompanyada per un
tros de castell.
Hem continuat caminant fins arribar a Mosqueroles (com a mínim
aquest no era Sant). Hem fet el dinar a base de pasta i frankfurts a la Plaça Mariona. I un
cop feta la digestió hem reempres el camí pujant per una pista forestal fins
arribar a un trencall d’asfalt. Hem trobat el GR i l’hem seguit fins arribar a
la carretera. Més endavant, una altre cop per pista forestal, em trobat una
bifurcació: la de l’esquerra es dirigia a Can Pere Mas, Can Pere Nou i Can Pere
Vell, i la de la dreta es dirigia cap a l’Esglesia de Sant Cristòfol de Fogars
de Montclús, on ens hem dirigit per fer el sopar, la reunió per colles i
dormir.
3er dia: Dimecres 19-07-2006.
Sant Cristòfol (Fogars de Montclús) – Can Prat (Gualba)
Ens hem despertat pel soroll dels cotxes que portaven a un
casal de nens amb motxilles fins al lloc on estàvem nosaltres. Eren els
mateixos amb qui havíem fet camí durant els últims dies però ells tornaven a
casa, però avui van amb motxilles grans, sacs, i màrfegues.
Hem esmorzat ens hem posat les motxilles a l’esquena i hem
desfet el camí fins a la bifurcació dels Can Peres, i aquest cop hem anat cap a
l’esquerra, cap a Can Pere Nou.
Hem anat per la pista forestal que feia tot baixada i hem
parat al costat del segon cartell que es veu. Tornem al camí pel de l’esquerra,
que ara fa una mica més de pujada però no es massa forta. Parem en una font al
costat d’una casa que té una bassa. Continuem caminant i de sobte ens endinsem
en el bosc per un camí de forta pujada, amb molta vegetació i la gent esbufega
més sovint. El camí esta cobert de fulles que fan l’ascens més difícil però
també es més entretingut. No parem de caminar fins arribar a dalt de tot d’una
roca on hi ha una vista meravellosa. Per arribar en aquest punt ens hem sentit
una mica cabres salvatges però val la pena pel paisatge.
Desprès d’un descans ben merescut i d’haver fet unes quantes
fotografies, es reprèn la marxa que per sort ara fa baixada, però les fulles
persisteixen i la pendent es bastant forta així que unes quantes persones s’han
caigut. Deuen preferir baixar de cul. El senderol segueix sent d’una persona i
per dins del bosc.
Finalment descansem quan trobem un pista forestal a esperar
tot el grup que s’ha anat dividint.
Continuem baixant per la pista forestal fins arribar a una
central d’aigua que ens pensavem que era el nostre destí, però no.
El camí continuava com un senderol petit i accidentat que
era tot baixada, i hem arribat a una sima des de la qual es veia el Gorg Negre,
del qual hi ha tantes llegendes, pero no hi havia cap camí per baixar així que
em hagut de desfer el camí fins a la central d’aigua.
Però hi havia un peti problema, no hi havia font i les
cantimplores començaven a anar escasses d’aigua, i pel dinar també necessitàvem
aigua. Així que per entretenir la gana em pres un préssec (que estava bonissim)
i uns quants fruits secs.
Hem seguit baixant per un camí que era tot baixada fins
arribar a una casa que es deia Can Prat on ens han deixat omplir les
cantimplores i hem pogut dinar.
Creiem que la destinació era a prop en una casa que queia us
quants metres més enllà, però ha arribat una dona holandesa i ens ha fet fora
de la casa cridant que ens havia ensenyat la república… així que em tornat
enrere fins a la casa on hem dinat i la bona dona que ens havia deixat aigua
ens ha assenyalat una antiga pedrera on podíem anar per dormir.
Ara estem fen el sopar.
4t dia: Dijous 20-7-2006.
Can Prat (Gualba) – Riells (Viabrea)
Sortim des de Can Prat.
Ens hem llevat al costat de Can Prat, hem esmorzat gràcies
al casal de nens i ens hem posat amb marxa desprès de fer l’hora dels adéus.
Sortint de Can Prat hem arribat a una bifurcació de quatre
camins i hem tirat pel de la dreta. El camí tenia una lleugera pendent i era de
sorra. La vegetació era de mitja muntanya humida. Hem trobat roures,
castanyers, àlbers pins xiprers i plataners.
Hem seguit un bon tram d’aquest camí fins que hem trobat
dues desviacions i hem anat cap a l’esquerra.
En aquest nou camí hi ha el Forn de Can Plana, fet de pedra,
i mig amagat entre la vegetació i més avall hi ha la casa de Can Plana. Hem
seguit per aquest camí força apedregat i amb poca vegetació.
Més endavant hem trobat una masia amb cavalls, gossos i
cabres negres, on hem parat a veure aigua d’una fon que hi havia a l’entrada de
la casa. Hem seguit tota l’estona per aquest camí fins que hem arribat a la
urbanització de Riells II, on hem anat directament al polisportiu i ens hi hem
instal·lat ràpidament cansats d’una caminada tan llarga i pesant sota un sol
que matava.
