UN SANT JORDI AMERICÀ, de Quim Gibert (Fraga, Baix Cinca)

En els jardins de l’Hostal Bofill de Viladrau s’hi entaulaven els
primers estiuejants que, ara fa més d’un segle, fugien de Barcelona a la
recerca de frescor. Així ens ho va explicar en Natxo, un acompanyant
viladrauenc.[@more@] Ara que em disposo a dir com m’ha provat el poètic cap de setmana de St. Jordi de 2010, em prenc la llibertat de comparar-lo a les teques d’aquests senyors de ciutat, que de tan esplèndides les van batejar amb el nom de sopars americans.
Rondar a cavall del Montseny i de la plana de Vic, ha estat esplèndid perquè ens ha ensenyat a estimar aquest racó de món: ens hem embrancat per muntanyes, ens hem enfangat cantant Verdaguer amb V.I.C.U.S., ens hem enrampat amb la paraula d’en Pladevall novel·lista, hem vist en la poesia de Misael Alerm un diamant en brut, ens ha resultat gratificant la bona predisposició d’en Lluís Marmi, sempre amb el somriure a punt.

Tweet