Gràcies a tots!

Ares…casa uno, dos, tres i quatre.
Torrada amb amanida de rialles.
Vilafranca…boira, pluja i xocolata compartida.
Refugi de la neu.
Els valents marxen cap a Portell sota neu i vent.
Portell…taula rodona "senyoreta per favor, que pot repetir el menú?"[@more@]
Surt el sol.
Caminem la carretera "qué bò el ví de bota!"
Cinc Torres (sin torres)…el xaropet de la Mary Poppins
"con un poco de azúcar esa píldora que os dan, la píldora que os dan,
pasará mucho mejor…supercalifragilisticuestialidoso"
Troballa miraculosa d’un cau calentó on gaudir de bons aliments per refer el cos i de gent maravellosa per refer l’esperit. 
Busquem un refugi on passar la nit.
A la taula compartida, uns "profiteroles" van amunt i
avall…i no sé per qué a la seva dansa se sumen després una quallada i
una pinya.
Reunió de matalassos i cosos per combatir el fred.
Al matí (hem sobreviscut!) anem a la recerca del
café…un tallat! dos! tres!, un café amb llet! un altre!per mí també!,
tenen suc natural?, que fan entrepans? m’en pot fer un? i a mí?, que
m’el pot embolicar?, me dona un ganivet?, que tenen madalenes?…Verge
Santa! d’on ha sortit tota aquesta gent?
Cap a Forcall…sol i neu, petjades al fang, rialles i cançons…els adeus…GRÀCIES A TOTS!!!!!
 
 
 
Ja sé que no es gaire cosa, però es el que sent…i no
he trobat altre manera de explicar-ho millor…esper que vos
agradi…m’agradaría molt tornar a repetir aquesta experiència amb tots
vosaltres, una vegada algú me va dir que les experiències no es poden
tornar a repetir perque mai són les mateixes…es ver, perque de segur
que seràn millors. Una forta abraçada amics meus.

Tweet