Per Francesca Rodríguez
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:»Taula normal»;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:»»;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:»Times New Roman»;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
A les 9 del matí ens trobem els “fans” del Camí ,
a la plaça de l’Ajuntament de Sant Celoni, amb el Lluís Marmi i la Mercè, per
donar inici a la caminada del tram Sant Celoni-Gualba, la qual farem en dues
etapes: Sant Celoni-Campins, Campins-Gualba.
Ens reunim una bona colla, vinguda de les terres
catalanes d’Aiguafreda, Barcelona, Cardedeu, Granollers, Martorelles, Palau, St.
Esteve, Ribes de Freser, Sant Celoni, Vic …
Ens vénen a rebre una àmplia representació del
consistori municipal, amb els quals intercanviem impressions i ens comuniquen
la seva satisfacció pel fet que el Camí passi per la seva vila.[@more@]
Amb foc de la Colla de Diables de Sant Celoni i amb la inauguració
oficial per part de l’Ajuntament , a mans de la seva alcaldessa accidental, iniciem
la caminada en direcció a Sta. Maria de Palautordera, passant per l’església
del poble.
Sortint, al
carrer de Sta. Tecla, ens trobem una placa commemorativa de QUICO SABATÈ, la
qual diu: “Aquí fou assassinat Quico Sabatè, guerriller antifranquista, 5 de
gener de 1960”.
I en Josep Ma. ens explica la història d’aquest fet i del casal que porta el
seu nom.
Travessem pel carrer de l’Artesania, pel carrer de
la Rajoleria
(antics oficis de la vila), i per l’avinguda de La Pau arribem al terme municipal
de Sta. Maria de Palautordera.
Ens trobem el primer senyal del Camí que ens informa
que a 250 m
es troba el Pont Trencat i a 4
Km la vila de Sta. Maria de Palautordera.
Caminant, caminant, passem per camps, horts amb
arbres fruiters, veiem galls, gallines, galls d’indi. Passem per la casa de Can
Tresserres, Cal Cavaller i el molí Pedrenyal ,antic molí medieval, accionat pel
riu Tordera.
També aprofitem per fer coneixences, i enraonant,
enraonant, m’assabento per l’Anna de Palau, que els veïns de Sta. Maria de
Palautordera són només reconeguts com a veïns de Palau, i els de St. Esteve de
Palautordera, com a veïns de Sant Esteve. I de les disputes i rivalitats que
tenen entre ells, des d’èpoques molt antigues.
Seguint els senyals, entrem a la població de Palau
per l’avinguda de La
Serra. Continuant pel camí de la Creu, arribem a la plaça de la Vila, on hi trobem un mercat d’antiquaris i seguidament a la
plaça Major, un concurs de “paletes”, dins de les activitats de Festa Major.
Celebren la Festa Major
de la verge del Remei.
La caminada que estem fent és un acte més,
incorporat al programa de festes, i això fa que entre els caminadors hi hagi una
bona representació de Palau.
El nostre guia artístic, Josep Ma. (de Palau), ens
explica la història i l’arquitectura de l’església de Sta. Maria. I ens fa cinc
cèntims de l’aplec del Remei, mentre esperem l’Eduard, en Pep, en Ramon i la Teresa que ens vénen a rebre,
uns com a regidors de l’Ajuntament i altres com a col·laboradors del Camí i
membres de l’Associació Frederica Montseny.
S’aprofita aquest moment, per part de la Regidora
Teresa Solè ,també membre de l’Associació Frederica Montseny, per reivindicar
la dona i la seva contribució a la societat, no sempre reconeguda.
Sortim de Palau pel carrer Major, ens parem a la
porta de la botiga de l’Eduard, qui ens obsequia amb un tast del menjar que cuinen
a casa seva, la qual cosa li agraïm perquè ja comencem a tenir gana.
Continuem pel passeig del Remei, tot explicant-nos
que abans havia estat l’antiga carretera cap al Montseny . Ens desviem cap a
“La Quadra” per veure la recent inaugurada sala de cultura polivalent, que
porta aquest nom per estar ubicada a l’antiga quadra de la masia on es troba la
seu accidental de l’Ajuntament de Sta. Mª de Palautordera.
A la fi del passeig del Remei ens trobem l’ermita
del Remei, molt vanagloriada per tothom. Allà ens esperen l’Oriol i en Raimon,
qui ens canten, amb barretina i guitarra, els “garrotins del Camí”.
Deixant enrere l’ermita del Remei entrem pel camí
de St. Esteve a la vila de Sant Esteve on ens espera la Carme, responsable del
Punt d’Informació i la Natàlia, l’Àngels i en Xavi, en representació de
l’Ajuntament , i tots plegats gaudim d’un magnífic aperitiu que fa que la nostra
estada al poble sigui gratament recordada.
Continuant les indicacions, ens endinsem per camps
i boscos fins arribar al castell de Fluvià (ara granja-escola). Seguim fent
camí, i arribem a les faldes del castell de Montclús, on aprofitem per fer
l’esperat dinar. Allà ens retrobem la
Carme, qui ens explica la història del castell i la rivalitat
que hi havia hagut, entre els amos del castell de Fluvià i els de Montclús.
La pujada al castell és dura, però amb forces
renovades, hi arribem en un tres i no res. La Carme ens fa una magnífica
explicació del seus orígens i de la seva història, amb llegenda de la Dama de
Montclús, inclosa.
Des del castell de Montclús iniciem el camí cap a
Mosqueroles, en arribar-hi ja estem a un pas de la fi de l’etapa: Campins.
El camí se’ns complica, no trobem les indicacions
i ens perdem. Sort que tots a una, sortim com podem i a la fi arribem a
Campins, on ja ens esperen el seu alcalde, en Miquel i altres personalitats de
la vila.
Ens expliquen que són un poble petit, no arriben
als 400 habitants, però amb moltes inquietuds culturals i tots convençuts de
viure en un lloc difícil de millorar i de gran bellesa.
Ens obsequien amb un berenar amb embotits, patates
fregides, coques de vidre i un bon moscatell, tot escoltant les belles melodies
del carilló que tenen des de desembre de 2007. A continuació, visitem la petita
i bella església de Sant Joan, on llegim el que posa la guia del Camí sobre
Campins. Des d’allà ens dirigim al restaurant La Falda del Montseny, per gaudir
d’un sopar ben merescut per tots, després d’un dia ple d’activitats i
sorpreses.
Per acabar, sessió d’astronomia a St. Guillem, a
càrrec del nostre amic Carles . I a dormir … perquè demà ens espera una nova
etapa: de Campins a Gualba.
11 d’octubre de 2008
Francesca
Rodriguez (amiga del CamÍ)
