PRESENTACIÓ d’ EL CAMÍ al seu pas per FOGARS DE MONTCLÚS, per Salvador Vilà

Fa pocs dies que em varen donar
l’encàrrec de dir quatre paraules, a tall de presentació, sobre aquesta gegantina
empresa que és El Camí, en el seu pas pel nostre municipi de Fogars de
Montclús. Ho vaig acceptar de bon grat pensant que per a una obra d’aquesta magnitud
sempre és plaent, per a un, posar-hi el seu grà de sorra.

            Crec que és aquesta una iniciativa
esperançadora, sobre tot en els moments actuals en que l’home viu en una etapa
plena d’esdeveniments accelerats, influïts per un reguitzell de modernes
realitats tals com el mòbil, els 4X4, el GPS, els mitjans de comunicació, el
mon virtual, la velocitat, els projectes experimentals, i la dèria aferrissada
d’un mon sostenible que pobre món, cada vegada se’l veu trontollar més.

            I tot això, en perjudici d’uns
valors fonamentals, senzills i assenyats, de convivència i de respecte per les
coses, i d’una correcte aplicació de la colossal tecnologia que avui dia tenim
a les nostres mans.

[@more@]

            Per això dic que aquesta iniciativa
és esperançadora, perquè crec que El Camí, d’una banda ens donarà temps per a
pensar, ens ajudarà a remoure la sang, ens adreçarà al diàleg i ens enfortirà
l’esperit. D’altra banda ens farà conèixer aquest nostre país, malauradament
bandejat de fa segles, i amb els nostres passos per les seves terres podrem
entendre la seva gent, els seus costums i les seves històries, meravellant-nos
del majestuós patrimoni cultural, històric i natural, i prendrem consciència
dels afanys, les dificultats i les trifulgues que els nostres avantpassats patiren,
però que, malgrat tot, amb el seu esforç i el seu amor a la nostra terra,
aconseguiren el què ara és el nostre país.

            Recordo que quan era petit, d’això
ja en fa alguns anys, totes les masies, d’aquest meu estimat Montseny, estaven
unides per un camí, tan se val si era camí misser, camí de bast o un corriol,
però que al cap i a la fi servien per comunicar-nos els uns amb els altres,
tant per ajudar-nos com, algunes voltes, per discutir-nos, tanmateix però el
què sí és cert el lligam que això ens donava i ens transformava en un poble.

            Aquests camins eren pels veritables
excursionistes una via d’unió amb el lloc que trepitjaven i els permetia un
intercanvi cultural amb la gent de les masies o dels pobles, essent trobades
profitoses tant pels uns com pels altres, d’aquesta relació habitant – visitant
en gaudiren i en tragueren un bon fruit, personatges com en Joan Amades, Josep
Mª Folch i Torras, Antoni Mª Alcover i el mateix Joan Coromines.

            Avui dia malauradament molts
d’aquests camins s’han abolit i s’han desviat del mas, el perquè és molt
senzill, d’una part hom ja no vol ser molestat, li fa destorb que li prenguin
la seva intimitat, no li és necessari veure ni parlar amb ningú, per altra part
molts dels actuals visitants no són respectuosos ni amb el medi, ni amb la
cultura, ni amb els valors de l’ indret on han anat a raure.

            Crec, doncs, amb il·lusió i amb
esperança amb El Camí com a manera de retornar i retrobar de bell nou aquests
lligams culturals i humans entre els homes del nostre país. Per mitjà d’ ell és
podrà conèixer d’aquest minso municipi de Fogars de Montclús, els seus
establiments, la seva història, la seva vida social, la seva cultura i els seus
anhels. Bona part de les seves característiques les podeu trobar en les guies
que vos ofereix El Camí, tanmateix però les podeu aconseguir amb més plenitud
en les vostres passejades.

            Si bé el recorregut del tram
corresponent a Fogars de Montclús és força curt, heu de saber que el nostre
terme és dels més extensos del massís del Montseny i també, val ha dir-ho, el
més desconegut. Amb tota seguretat que haveu sentit a parlar de la vall de Sta.
Fe, o del turó de l’ Home, o de la
Tordera, o de les feixes del Vilar, doncs tot això i un bon
tros més és Fogars de Montclús, ple tot ell de contrades i racons per
delectar-vos els sentits, la vista amb els seus paisatges, l’oïda amb el
refilar dels seus ocells, el gust amb la seva oferta culinària, el tacte amb la
frescor de les seves cristal·lines aigües i l’olfacte amb les seus aires plens
de flairoses aromes, aleshores tan sols vos quedarà deixar el vostre esperit
gronxar-s’hi plàcidament.

            Per això  deixeu – me que vos recomani, sempre i quan la
vostra agenda vos ho permeti, que en arribar en aquest minso tram hi feu aturada
i desviant-vos un xic  arrodoniu el
vostre passeig tot prenent consciència d’aquest extens, bell i acollidor terme.

            Per la majoria de nosaltres ens és
molt fàcil saber qualsevol esdeveniment de la història de Catalunya o dels Països
Catalans, en qualsevol llibre o medi informàtic ens en podem informar, però ja
no és tant fàcil ni senzill saber el què va passar en qualsevol indret o
diminut poble, dels molts que formen el nostre país, i que ben mirat també
prengueren part en la nostra història, i que en el seu context té també el seu
valor. Com exemple vos diré que en el 1714, com la majoria sabem, dins la
guerra de Successió hi hagué un 11 de setembre on fou abatut en Rafael de
Casanovas que no sé perquè avui dia ho celebrem, doncs heu de saber que dins
d’aquest mateix any i mateixa guerra, aquí en aquest paratge de Sta. Magdalena
hi hagué un enfrontament amb les tropes castellanes, i en aquest indret hi
trobaren la mort veïns de Fogars de Montclús i de  St. Esteve de Palautordera. El primer fet fou
de gran rellevància per Catalunya, no en tenim cap dubte, però els fets passats
aquí a Sta. Magdalena, pels familiars i la gent del poble que perderen el pare
o el germà o l’amic donant la seva vida per Catalunya, també tingué la seva rellevància.

            Bé encara ens queda molt de camí per
fer i no vull entretenir-vos més, sols desitjar que aquest projecte segueixi
per bon camí, fins a retrobar-se amb ell mateix, formant com diuen els seus
impulsors, un símbol de l’ infinit, de renaixement i de regeneració, per això
vos repeteixo que crec amb il·lusió i esperança amb El Camí, moltes gràcies a tots
i a caminar amb el pas ferm.

Salvador Vilà i
Viñas

La Costa del Montseny – Municipi Fogars de Montclùs

Tweet