El Camí, un projecte d’economia col·laborativa

Cada poble cal que busqui alguna cosa que el faci singular.
Cadascun té la seva, només cal ser-ne conscients, trobar-la, creure-se-la, estimar-se-la i vestir-la amb gràcia i inspiració per fer-la visible i atractiva.
Allò millor que tenim de nosaltres mateixos i que ens han llegat els nostres avantpassats.
El Camí pot esdevenir un instrument cohesionador que permet posar en valor i mostrar als visitants allò que fa singular cada poble, i el fet que formi part d’una marca nacional com El Camí pot facilitar que la gent hi vagi passant sense haver-los d’anar a buscar un per un.
I això porta economia sostenible i respectuosa als municipis.
Llavors, el conjunt de moltes singularitats locals entrelligades generen una gran singularitat major feta de moltes riqueses.

Són els veïns els que cal que s’estimin el seu poble i el seu entorn. Des d’aquesta estima, brolla la participació espontània i plaent per posar la seva singularitat en joc definint el seu tram de Camí de manera creativa, única, conjunta, posant de relleu tot allò que consideren singular del seu municipi, història, persones, iniciatives socials, etc., explicat per ells mateixos a les guies, al web, als visitants…

A partir d’aquí, i més enllà del Camí,  des de la creativitat i la inspiració pot sorgir un projecte emblemàtic local a crear entre tots.
Aquesta energia és la que serveix d’exemple al nou paradigma. Aconseguir que la gent del territori s’uneixi per alguna cosa que s’estima.
I tots els valors autèntics de la nova economia col.laborativa sorgeixen sols.

En un sol projecte singular del territori es pot unir un barri, un poble, una comarca. Sorgeix coneixement del territori, recuperació de feines antigues, ocupació, formació en serveis i noves tecnologies, educació a escoles… Tota la família hi col.labora, des dels avis fins els més petits, les empreses i l’administració.
Així es canvia un país. Amb moltes il.lusions micro s’aconsegueix fer allò macro que considerem impossible.

Agustí Rochet i Lluís Planas
Novembre’13



Aquesta entrada ha esta publicada en Altres escrits. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.